Curs de Recés professionals: introducció

Els primers cristians, quan explicaven als seus amics el què creien, no els parlaven d’un conjunt de coses, normes o costums, que havien de viure, sinó d’una persona: Jesucrist. Les ensenyances cristianes, encara que siguin molt bones i molt racionals, estan basades en un fet previ: trobar-se amb Jesús. Hi ha molta gent que es queda perplexa davant la doctrina cristiana i que ignora el més essencial: conèixer a Jesús. Em recorda l’anècdota de la senyora gran que camina pel carrer i un hiperactiu que anava amb bicicleta de manera descontrolada xoca amb ella... Van tots dos per terra... Sense greus conseqüències... I la dona li diu: que no saps tocar el timbre?? Li contesta: el timbre sí, el que no sé és anar en bicicleta, mai ho havia fet!! Jesucrist! Aquesta és l’essència! Una persona que ha ressuscitat! Una persona que està viva! Que m’està mirant!! No es tracta d’un coneixement racional d’una figura de la història, com qui coneix fins i tot la talla de peu que tenia Marco Polo, que deuria tenir els peus molt grans de tant caminar... Es tracta d’un coneixement “d’amistat personal”: aquesta és la millor manera de definir-ho... Hi ha molts que coneixen en Messi, poden parlar molt d’ell, de tot el que fa i pensa... Però molts pocs et poden dir: és el meu amic! “L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús!”. Així comença l’exhortació del Papa Francesc, anomenada l’alegria de l’Evangeli i que marcava el projecte del seu pontificat... “Trobar-se amb Jesús”. Ser amic de Jesús. Tenir el seu mòbil!! - Però si és amic meu, diem quan volem defensar que coneixem a algú, i obrim el mòbil i ensenyem el seu telèfon, o els darrers whatsapp que hem intercanviat!! Aquest és un coneixement diferent! Ara comencem un curs de recés. I el punt central és aquest: l’amistat amb Jesús, fins a quin punt conec el què Déu m’estima... Fins on en sóc conscient... I fins on l’estimo jo... S’ha parlat molt d’una sèrie de televisió molt bona, finançada pels teleespectadors amb els seus donatius, i que ha tingut un gran èxit. És una vida de Jesús. Però el títol, és del tot significatiu. Tot l’Evangeli el resumeix amb una paraula, que és aquest títol: Chosen. Escollits. I jo afegiria “escollits i estimats”. Evidentment parla dels apòstols. Tot gira al voltant d’aquesta comunitat, d’aquesta família que crea Jesús al seu voltant amb un grupet d’homes i dones. Apòstols. Escollits. Estimats. No per mèrits propis (no son els meus llestos de la classe) sinó escollits prèviament per amor gratuït de Déu. Tu i jo estem cridats a entrar a formar part d’aquesta família. A ser un apòstol més. Tenir una relació d’amistat personal, de tu a tu, amb Jesús: això és ser cristià! Ara com fa 2000 anys. També nosaltres som “escollits” des d’abans de la constitució del món (com diu el nou testaments a la carta de sant Pere)... Des de l’eternitat Déu somniava amb la teva mirada... I també “estimats”. Però no un: em van estimar; va morir per mi a la Creu fa 2000 anys. No. Estimat ara. Cada instant anhela la meva mirada. Amb una anhel que ens fondria si el poguéssim contemplar i abastar... Tenim per davant tot un curs de recés, com una moment privilegiat, de molta gràcia, de moltes llums, per parlar amb Jesús i pensar com és la nostra relació amb Déu. És el nucli de la nostra vida? I dona llum a tot el que sóc i tot el que faig? Ja ens podem agafar ben fort de la ma de la Mare de Déu i demanar-li la seva ajuda per fer molt bé aquest recés, per descobrir moltes llums sobre com podem ser mes semblants a Crist...